Em tornaré a sentir presoner
de vosaltres, molt de temps
somniaré en les vostres mans
i els vostres ulls llegint-me.
Com seràs, amiga o amic lector?
En quin moment del dia
em llegiràs? Quins poemes
t’agradaran més? I si no
t’agraden, dis-m’ho!
Parlem-ne! Serà un plaer!
T’espere impacient,
no pots imaginar-te
la falta que em fas!
Des d’ací jo et cride
i t’oferesc aquests versos.
Res no té sentit sense tu.
Açò no és un final, de Les flors que creixen als marges (fragment)