Poesia fresca, directa, sense data de caducitat, bàlsam per a les ànimes dels qui s’atreveixen a viure i veure la vida d’una altra manera. Aquesta és la impressió que m’ha fet el segon llibre de poemes de Joan Antón Oltra, anomenat MÁS ALLÁ DE LA CASUALIDAD FORZADA, publicat per Olé Libros dins de la seua col·lecció Ites de poesia. Es tracta d’un recull molt complet de 50 poemes, on el poeta d’Algemesí fa un pas endavant, i deixa veure a poc a poc més racons de la seua trajectòria vital, i on escriu una poesia menys hermètica, més oberta, més clara que la que ens va oferir en el seu anterior llibre, RETAZOS DE LA VIDA DIALOGANDO EN EL CAFÉ DE LAS HORAS MUERTAS. I és que, al meu parer en aquesta nova entrega de versos, el nostre autor aconsegueix un llibre redó, de més qualitat, més madur, molt encertat.
Així, ens trobem davant d’una obra de caire existencialista, que parla de les xicotetes grans coses que ens ofereix la vida en el seu transcurs inesperat i colpidor. Joan, retorna en diferents ocasions a la infantesa per a respondre les preguntes que el món li planteja, a un gran amor que ara ja és un dolç record que retorna de tant en tant, i a una col·lecció de vivències que el poeta duu gravades al seu cor i que li donen alé per a tirar endavant. Poesia intimista, la qual en forma de confessió intenta resoldre els atzucacs vitals als quals s’enfronta un home modern, amb un alt nivell de formació i d’autoexigència personal. Un ésser humà que somatitza els xicotets detalls de tots els dies, i que se sent en moltes ocasions perdut enmig del ritme intens que ens imposa la vida.
Un llibre que amb senzillesa i humilitat explora el jo poètic de Joan Antón Oltra, que ben bé pot ser el de qualsevol de totes i tots nosaltres, ciutadans d’un món en el qual viure produeix un important grau de plaer i de vertigen. Aquesta obra és absolutament imprescindible, en les lectures d’aquells que vulguen llegir la poesia més autèntica i necessària dels temps en què vivim.