La darrera novel·la de Martí Domínguez és un crit a favor del seny enfront de la brutalitat. INGRATA PÀTRIA, llibre publicat per l’Editorial Proa de Barcelona en la seua col·lecció “A Tot Vent”, ens confirma una vegada més l’absolut domini de la tècnica narrativa en un relat magistral, per part d’un escriptor imprescindible en el panorama literari actual. Aquest autor rebla el clau de la genialitat, tot oferint-nos un text que ens fa reflexionar sobre els abismes de l’ésser humà. L’obra no deixa en cap moment indiferent el lector, i conta les últimes hores d’un científic valencià republicà sentenciat pel franquisme, el professor, metge i rector de la universitat Joan Baptista Peset Aleixandre.
Ens trobem a la presó model de la ciutat de València, i al Terrer de Paterna l’any 1941. Tres darreres hores de quatre condemnats. A tots els han fet un juí sumaríssim ple d’irregularitats. El professor no és comdemnat en el primer juí, però a causa de la insistència dels companys d’universitat, el jutge li’n fa un segon i el comdemnen a mort. En aquest relat coral tenim les veus dels companys de patíbul, contrapunt de les reflexions del professor i de les consideracions dels botxins. Els protagonistes són víctimes d’un terror programat, altament cruel, que comporta l’esperit del temps del moment històric. Un dels períodes més terribles del nostre passat.
La novel·la està escrita en 50 capítols i un epíleg impressionant, en el qual se’ns conta la trajectòria posterior dels acusadors. Així, aquesta obra ens parla de l’odi entre germans que perdura en la nostra societat, i del preu que hem de pagar per ser coherents amb les nostres idees. El nostre Martí fa una brillant i exhaustiva labor d’investigació històrica en un magnífic llibre escrit amb rigor. Jo trobe, que aquesta obra és absolutament necessària en els temps que corren, un text de lectura obligatòria per al jovent, perquè ens il·lustra sobre uns fets que no han de passar mai més. Ens dona una lliçó de punts que les futures generacions han d’aprendre.