DE LLIBRES: EL SOMRIURE D’HERÀCLIT

 

Aquest estiu he llegit un llibre que m’ha causat bona impressió. El seu títol és EL SOMRIURE D’HERÀCLIT de l’algemesinenc Josep Chambó, i està publicat per Vincle Editorial dins de la col•lecció Vincle Panorama. Aquest escriptor, és professor de Llengua i Literatura Llatina, i d’altres matèries relacionades amb el món de la Cultura Clàssica. Al 2011 va publicar la novel•la anomenada ELS FILLS DE LOT.
EL SOMRIURE D’HERÀCLIT és una obra escrita en forma de memòries de la infantesa de l’autor, té una lectura molt agradable, i ens introdueix en la vida quotidiana del veïnat del Carrer dels Mont d’Algemesí durant els complicats anys de la postguerra. És un treball de difícil classificació, original i diferent, on cada capítol arreplega la idiosincràsia de cada llar, així l’escriptor recorda cada família de cada casa del veïnat.
L’autor, culte i refinat especialista en la literatura llatina, intercala fragments de textos dels escriptors clàssics i reflexions molt personals, tot fent una mena de balanç del que ha estat la seua vida fins que marxa cap a l’internat. Amb aquest llibre, Josep Chambó, ja en la maduresa, intenta retornar al lloc on va ser feliç, quan era un xiquet d’un carrer on era molt estimat. Els records són nítids i clars, i és ben fàcil reconéixer les famílies d’aquella època del carrer.
Jo crec que aquesta obra, amb pròleg de Josep Carrasco Llácer, va més enllà del relat costumista i ens obliga a fer-nos reflexions, a pensar. Les descripcions d’aquells temps contrasten amb el món actual, i són d’una tendresa infinita, plenes de molta veritat i cruesa. Així, Josep Chambó se’ns despulla i parla dels seus afectes, es mostra tan humà que és molt difícil no emocionar-se i commoure’s davant la sinceritat dels sentiments detallats per l’autor, sobretot quan parla dels seus pares i dels seus germans.
M’ha agradat llegir-lo, és un text de lectura àgil i dinàmica que realment t’arriba al cor, perquè és tan íntim que de vegades t’aborrona. El missatge, que és senzillament la tendresa, no s’esgota mai. Si podeu, llegiu-lo, no us decebrà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *