Jardí públic – València – Ed: Brosquil – 2008 – Gènere: Poesia.
Amb aquest llibre es consolida la veu que ja s’anunciava a Desig o llibre dels abismes (1997). Són poemes breus, crítics i directes que reprodueixen la veu interior més profunda. Se’ns diu més pel que no es diu, pel que s’omet. El dit es posa a la llaga. Una elaboració sentida tot cercant el mot exacte, la paraula perfecta, necessària, gens supèrflua. S’elimina tot, queda el mot ras i clar. Al jardí públic de qualsevol ciutat hi trobem els drames personals de cadascú, la solitud, la incomunicació, el plany, el desamor i la mort. El poeta és l’ull que ho controla tot, veu passar la vida com una pel•lícula en blanc i negre, i es pregunta per què.