L’escriptor d’Algemesí Francesc Viadel retorna a la novel·la amb L’ESTIU DELS BRIVALLS, un llibre guardonat amb el Premi Teodor Llorente 2021 de Novel·la Negra de la Pobla de Vallbona. Vint anys després de publicar Terra, Francesc reprén el gènere tot seguit d’una trajectòria literària important en el camp de l’assaig i de la poesia. Professor, periodista i escriptor, el polifacètic Viadel ens ofereix un treball excel·lent publicat per Vincle Editorial, que irromp amb força en el món de la narrativa actual al nostre país.
L’ESTIU DELS BRIVALLS és un relat transgressor i desolador, que ens mostra el món d’un grup de jornalers agrícoles durant la desfeta econòmica de finals dels anys huitanta en un poble de la comarca de la Ribera. Es tracta d’un text descarnat i demolidor que recorre l’infern dels outsiders, dels perdedors, en un cruel passeig pel costat més salvatge de la vida. En aquest sentit, s’acosta molt als Nois de la vida de Pier Paolo Pasolini. Francesc no fa concessions de cap mena, i crea una atmosfera molt asfixiant de les vides d’aquests xicots plenes de violència, drogues i prostitució. Es fa patent així, un món cruel dominat per les desigualtats socials.
Ens trobem d’aquesta manera amb un grapat de paraules típiques del llenguatge oral de la nostra Ribera, que configuren una obra molt ben escrita amb unes descripcions magistrals del nostre paisatge i dels ambients més lumpen de la comarca. Viadel s’erigeix així en un potent narrador de les desfetes personals dels personatges, els quals no troben cap eixida i s’aboquen directament a la tragèdia.
En definitiva, estem davant d’un llibre duríssim, que ens acosta a un món perillós i esfereïdor, amb una visió de la vida àcida i corrosiva, que retrata a la perfecció una realitat que el sistema no vol veure. La crueltat, el desencís i un profund sentiment de desengany, recorren les pàgines d’una novel·la negra que carrega contra l’establishment de forma reiterada i insistent sense cap concessió a l’esperança.
De matinada o a l’horabaixa, tant se val! Sempre és millor sobreviure, encara que siga només per a contar-ho. I això, Francesc ho fa molt bé.