L’escriptora d’Algemesí Fina Girbés ens sorprén amb un nou llibre de versos ben interessant i enginyós. Aquest recull, anomenat POSA UN EMOJI AL POEMA, ha estat publicat recentment per Edicions Bromera dins de la seua col·lecció “El Micalet Galàctic”. En aquesta editorial d’Alzira i en la mateixa col·lecció, Fina ja compta amb altres poemaris, com ara POEMES DE BUTXACA, POEMES A LA CARTA i VERSOS QUE VAN I VENEN.
Ens trobem amb una obra que consta de vint-i-nou poemes infantils, per als quals l’autora demana els coneguts i tan utilitzats emojis dels telèfons mòbils, ben explícits en les il·lustracions tan divertides de Cèsar Barceló. Al llarg d’aquest llibret tan agradable de llegir, la poeta explora i explota totes les possibilitats dels versos per tal de poetitzar les xicotetes coses que tenen a l’abast les nostres menudes i menuts. Fina Girbés és una mestra en dignificar les accions i reaccions que giren al voltant del complex i difícil de recrear món dels infants. Hi trobem poesies que parlen d’elements afectius com són les rialles, els besos i les abraçades, i també d’aquelles que descriuen conceptes tan importants com l’amistat i el seu valor. De la mateixa manera en veiem que expressen la importància dels lligams familiars, amb l’encertada recreació de figures clau en l’univers de les xiquetes i xiquets. Però hi ha d’altres que posen de manifest la gran capacitat de l’escriptora per a fer versos, de temes tan inusuals en la poesia com estrenar sabates, menjar xocolate, eixir a escena, les càries, el fred i la calor, i la pols. En fi, estaria contant i no acabaria mai.
Vull dir, per tant, que no em canse de llegir Fina Girbés, una autora que es reinventa en cada obra, i que no para d’idear bellíssims poemes que atien el foc de la capacitat imaginativa dels infants. I no és que siga una poesia educativa, que ho és, que fomente el gust per la lectura, que el fomenta, sinó que és una poesia que dels fets quotidians insignificants per als adults, crea un món poètic d’una bellesa plena de veritat, davant del qual fins i tot els majors no podem restar indiferents.