El retorn de l’algemesinenc Josep Manuel Esteve i Borràs al món de la publicació amb l’aparició del seu seté llibre de poemes, GRAMÀTICA DE L’AIGUA, editat per Círculo Rojo Editorial, és un esdeveniment que cal celebrar, perquè ens trobem davant d’un dels poetes més interessants del panorama literari en la nostra llengua en l’actualitat. I és que aquest lletraferit no havia publicat cap obra des de L’ENTRETEMPS PERDUT (2007), premiat a la ciutat de Puçol. La trajectòria d’aquest autor, el qual escriu una poesia d’avantguarda molt moderna i innovadora, és brillant i sòlida.
Josep Manuel és un poeta revolucionari i rebel, que s’oposa amb contundència al poder, i que a través dels seus versos intenta enderrocar amb coherència una societat corrupta, on impera el mercantilisme i l’absència de valors humans. Es tracta doncs, d’una retòrica al servei de les idees que dinamita el món modern suposadament progressista i avançat. Malgrat tot, també hi trobem espai per a l’evocació d’Algemesí i dels seus, en un llibre completíssim i extens on Esteve barreja vers lliure, el decasíl·lab i poemes en prosa. Un altre fet que arrodoneix aquest gran recull de poesies són les fotografies que acompanyen els textos fetes pel mateix autor, imatges en blanc i negre que formen part de la màgia dels versos i que s’integren i funcionen ben a dintre de la seua poètica. No oblidem les tres exposicions que ha fet Josep Manuel Esteve de fotopoemes, al llarg d’una fructífera investigació del fet poètic i la imatge.
Per tant, GRAMÀTICA DE L’AIGUA, amb un encertat pròleg de Pere Císcar, és un llibre que s’erigeix en un bellíssim i potent exercici d’escriptura d’un poeta que coneix l’ofici, i que manté el seu esperit crític intacte i efervescent encara que hagen passat els anys. No obstant, amb aquest recull de poemes hi trobem un Josep Manuel madur, que domina els mecanismes interns de les paraules, que construeix un discurs coherent que no defalleix mai davant les imposicions del sistema. Un poeta doncs, necessari en el món en què vivim.