El nou llibre de Vicent Josep Escartí és un treball interessant, com tots els que escriu el nostre autor, el qual gaudeix ja d’una extensa trajectòria que el situa com a un dels més importants narradors de la literatura actual en la nostra llengua. Això ho confirma el fet que EL MAS DE LES ÀNIMES, publicat per Edicions Bromera, ha estat guardonat amb el prestigiós Premi Enric Valor de Novel·la. Escartí, filòleg i historiador, ens ofereix una palpitant història que en tot moment no ens deixa indiferents. I ho dic perquè he llegit el llibre amb passió. Aquesta esperada nova entrega del nostre lletraferit, ens fa retrobar-nos amb l’autor de la ja mítica “Barroca mort”, amb la qual va irrompre amb encert en el panorama literari valencià als anys huitanta, amb unes senyes d’identitat que el fan un escriptor singular i extraordinari de la literatura més innovadora. Així, Vicent Josep ha anat bastint tot un món literari basat en uns personatges situats al marge de les convencions socials, sàviament emmarcats en uns contextos històrics que com a expert narrador ha sabut retratar amb eficàcia.
No voldria desvetlar molts detalls d’aquesta novel·la embolcallada de realisme màgic i costumisme rural. Diré només que en ella Escartí ens ofereix el retrat polièdric d’un personatge femení, a través de les diferents generacions d’una família lligada a un mas, on ocorren tot tipus d’esdeveniments dignes de ser contats amb la destresa amb què ho fa aquest novel·lista, el qual té predilecció per la intriga, el misteri i tot allò sobrenatural que envolta la vida. En eixe sentit, podem dir que aquesta obra és fidel als paràmetres narratius de l’autor del nostre poble, que sempre escriu relats extraordinaris que captiven un lector àvid de mons paral·lels a la realitat més prosaica. Trobarà doncs el lector, un espai mític que aquest artesà de la paraula ha sabut lligar. Així doncs, veiem una predilecció per personatges que conviuen amb la mort sempre omnipresent.
M’ha agradat retrobar-me amb un autor que vaig començar a llegir ja fa molts anys, i que continua sorprenent-me amb la màgia més intensa de retratar el costat més obscur del món.