Joan Antón Oltra és un brillant metge d’Algemesí, que ha escrit un llibre de poemes anomenat RETAZOS DE LA VIDA DIALOGANDO EN EL CAFÉ DE LAS HORAS MUERTAS. Aquesta obra és el primer recull de versos que publica el nostre jove autor, i és un treball format per 50 textos que són unes reflexions al voltant de la vida que li ha tocat viure al poeta. Sembla que la poesia és el refugi d’aquest home que busca en les paraules trobar resposta als grans interrogants vitals, a les preguntes d’una persona que s’inicia en el llarg trajecte de viure. Són versos i poemes extensos on Joan intenta la bellesa en cada paraula, on explora el misteri dels camins dels pelegrins en aquest viatge inesperat que és l’existència humana. La temàtica és molt diversa, i el poeta es despulla davant un lector que assisteix còmplice a l’analítica més exhaustiva d’un home que lluita per sobreviure, que cada dia es reinventa a si mateix i que cavalca amb pas ferm pels territoris inesperats que li ofereix el destí.
Aquesta primera aventura literària d’Antón m’ha semblat satisfactòria. Els textos parlen de la solitud, de la incomunicació, del pas del temps, de l’absència de l’estimada, de la quotidianitat, de l’atzar de les coses, de la vida, del món i de la lluita per subsistir. Són reflexions senzilles d’algú que sent la necessitat de dir, de dir-se, d’oferir-se tal com és a un lector que ben aviat trobarà les claus interpretatives dels poemes. Són versos on l’autor poetitza els esdeveniments més insignificants i els eleva amb la màgia de la lletra impresa, de vegades el lletraferit té una expressió molt poètica i d’altres molt narrativa, les quals fan de la lectura una agradable experiència on aprenem el difícil art d’existir.
Esperem amb avidesa una nova entrega del poeta Joan Antón Oltra, en la qual continue desgranant amb pas lent però segur cada plec que recorre la vida de forma exhaustiva i necessària. El retrat insubornable del camí que tots recorrem a poc a poc, és el protagonista d’uns versos senzills però profunds que tenen la màgia de la veritat. I no hi ha poesia sense veritat.