M’ho he passat d’allò més bé llegint aquest llibre de l’escriptor Enric Lluch, publicat per l’Editorial Marjal amb il·lustracions de Cristina Serrat. I és que no sé què tenen les històries que ens conta, que sempre em fan retrobar-me amb el xiquet que porte més endins. Potser siga perquè l’Enric és un arqueòleg del lèxic i poa del record més íntim, en els seus llibres sempre hi trobe paraules de la meua infantesa, mots que feia anys que jo no sentia dir, i que em fan retrobar-me amb sensacions, sabors i sentiments agradables. M’enxisa molt llegir els seus escrits i observar alguns termes que em criden l’atenció. Cada expressió té el sabor de les coses autèntiques i irrepetibles. M’estaria llegint els seus textos fins a la fi del món i no m’avorriria. El llegesc i és com si estiguera parlant amb ell, per la seua proximitat, per la seua veritat, per la seua creativitat tan original i primigènia.
En aquest cas, l’Enric ens ofereix un conte llarg que és quasi com una novel·leta infantil. Així, amb el títol DE GEGANTS I DIMINUTS, el nostre escriptor ens captiva amb una història que és molt senzilla i està narrada amb gràcia i encert. I és que Lluch sempre és garantia de qualitat, d’imaginació sense límits i de tendresa. Evidentment que no vaig a contar el llibre en qüestió, si ho fera no tindria cap sentit, preferisc que el llegiu i digueu la vostra. Soc dels qui pensa que no hi ha llibres per a una edat determinada, i per això em divertisc tant amb les obres infantils i juvenils de l’escriptor del nostre poble. I és que, en l’imaginari infantil ja es troba tot el que els autors per al públic adult ens intenten vendre com a innovador i diferent.
Xiquetes i xiquets, això volia dir-vos. Res més. Vosaltres decidiu. Però l’Enric és un bon creador d’històries, de les quals sempre podem extraure un ensenyament intel·ligent. En aquest cas, a mi m’ha semblat que l’escriptor ha volgut dir que sempre és possible una entesa entre els països i els pobles, tot respectant les diferents cultures i enriquint-nos els uns als altres. Que res és blanc o és negre, sinó que hi ha una varietat immensa de tonalitats que fa possible el miracle que els extrems de vegades es toquen.