Pau, silenci, solitud, nuesa, transparència, és temps de reflexió, de retrobament amb un mateix, de profund gaudi del goig de viure la vida, de l’excel·lència de les profunditats de l’ànima. Un dolç passeig per la senzillesa, una carícia sense empremta, una tremolor íntima sense retorn. Això és per a mi la poesia de Salut Pla Girbés. Un relax de luxe per a la lectura. Una vegada més em deixe dur, amb els ulls tancats per un univers poètic ric en matisos. Ella viu poetitzada, en un estat emergent de sensibilitat. La poesia de Salut és un balneari per als sentits, un bàlsam per a les ferides, un paradís per a la debilitat davant la bellesa innominable.
Són 21 poemes amb un haiku al final de cadascun, dividits en tres parts, que ens arrosseguen sense cap misteri a la recerca del nostre jo, que exhalen perfum de veritat, d’autenticitat. Els haikus arrodoneixen amb la perspectiva oriental l’aposta de la nostra autora, però els poemes es mantenen ferms, s’apuntalen a la vida sense la seua ajuda. Salut té la clau que obri tots els panys, la dolcesa infinita i l’alé indescriptible de la poesia sense fronteres. Ella, amb la humilitat que la caracteritza i des d’una senzillesa extremada, teixeix un homenatge al mot que ens ajuda a retrobar-nos amb les essències de l’existència.
Algemesí és un verger de poetes, en una ribera de l’enigmàtic Xúquer que tant ens ajuda a viure. Terra plena de sensacions plaents, d’una bellesa incomparable, territori salvatge de metàfores múltiples.
Salut, endavant.