DE LLIBRES: MATER

Fascinació. Aqueixa és la sensació que he tingut en llegir la darrera novel·la de Martí Domínguez. Es tracta d’un llibre absolutament genial d’un escriptor imprescindible en el panorama de la narrativa en la nostra llengua. Aquesta important obra, anomenada MATER, publicada per l’Editorial Proa en la seua col·lecció “A tot vent”, ha estat guardonada amb el IV Premi Proa de novel·la, un dels més prestigiosos del nostre àmbit lingüístic. És un relat que va en moltes direccions i totes interessants.

         En primer lloc, és una novel·la de ciència-ficció, o com diu el mateix autor, una “novel·la d’anticipació”. Un text que ens parla de com podria ser el món en un futur. De la mateixa manera, és la història d’una fugida, la de la protagonista, Zoe i el seu company dissident Charles. En una societat on la gestació de les criatures es duu a terme fora del cos femení, Zoe descobreix que està embarassada, aleshores decideix fugir al marge dels progressos científics. També, és un homenatge a la dona com a motor del planeta a causa de la seua capacitat de crear vida. MATER, com les grans obres, i podríem citar Un món feliç d’Aldous Huxley, preveu i deixa moltes portes obertes a la imaginació, al futur de la ciència, però és també un llibre amb un alt voltatge filosòfic i de pensament. Perquè el nostre Martí, biòleg de formació, periodista, professor i escriptor, no deixa cap de les parcel·les del coneixement humà a un costat. Si pensàvem que després de la magnífica novel·la L’ESPERIT DEL TEMPS, el talent i l’enginy de Domínguez no ens tornaria a sorprendre estàvem enganyats. El lletraferit tan vinculat a la nostra ciutat d’Algemesí, fent un triple salt mortal ens deixa bocabadats amb una història molt ben contada amb un estil cinematogràfic.

         Finalment, m’agradaria remarcar que si fa uns anys, ens hagueren dit que tindríem una novel·la en la nostra llengua a l’altura de l’actual tradició europea i mundial, no ens ho hauríem cregut. Però és així, i aquest escriptor ho demostra amb els seus llibres, amb els quals camina cap a l’Olimp del relat. Llegiu-la, per favor. No us decebrà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *